Canvi

 

Me’n vaig ací.



Comentaris tancats a Canvi

Premi Art i Pico

L'altre dia l'Antaviana em va sorprendre amb la concessió d'aquest premi. Us explique un poc com va la cosa:

El premi ha estat creat per Eseya.

Les regles del premi són les següents:

– Cal triar cinc blocs que es considere que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.

– Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguen visitar.

-Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.

– Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

– Exhibir aquestes regles.

Així mateix, em toca fer la tria dels blocs a qui atorgue el premi. Són aquests:

Més content que un gínjol

La paraula és nostra

Ara plou

L'embruix

Apunts diaris

 

 

 

 

[@more@]



7s comentaris

Tinta i paper

Arribe a casa i em trobe el paquet postal. Ja m'ensume el contingut. No dic res, l'agafe, i em tanque a l'habitació. El mire i comprove el remitent: com ja imaginava, es tracta de l'editorial. L'òbric amb ànsia i en trac el llibre, el sospese a la mà, i de seguida busque les pàgines on hi ha el meu conte.

Sempre que algun dels meus papers esdevé públic, em pren una certa vanitat, passatgera, tot s'ha de dir, que de seguida es transforma en una alegria continguda. Amb el temps, però, tot passa, i em sent decebut amb allò escrit, i alhora encoratjat per mirar d'anar escrivint cada dia menys malament.

Si més no, sempre resta invicte en la memòria el moment de trobar-te cara a cara amb algun dels teus treballs que han viscut l'atzar de ser publicats, i això, per aquells que estem una mica malalts de literatura, seduïts per la tinta i el paper, no té preu.   

[@more@]



5s comentaris

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com), és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora. Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.
Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquest és el fragment que em correspon: 
 
43. De tots els crims possibles, oblidar-te ha estat el pitjor, i la més llarga condemna.

[@more@]

Comentaris tancats a Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

Camus

Vaig comprendre aleshores que un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se.

Albert Camus, "L'estrany".

[@more@]

1 comentari

Joc literari

Açò és un petit anunci: el proper dia 6 seré un dels blocs que col.aboren al 42è joc literari que ens proposa Jesús M. Tibau, així que estigueu atents.

Em fa molta il.lusió, d'una banda per poder ajudar en Tibau en la gran tasca que fa de promoció de les nostres lletres, i, a sobre, perquè el proper joc literari és un homenatge a Mercè Rodoreda, escriptora que estime d'una manera especial.

[@more@]

Comentaris tancats a Joc literari

Brandàlies

M'agrada com comença el Llibre de les brandàlies, darrer poemari d'Àngels Gregori, que va meréixer el premi de poesia Ausiàs March de la ciutat de Gandia.

 

               Avís

         Al diccionari,

         les paraules que existeixen s'hi troben,

         i les que no hi són,

         s'inventen.

[@more@]

4s comentaris

Wilder i Déu

De vegades, quan la realitat se'm llença a sobre a dentegades, en comptes de buscar remei en la química, com molts d'altres, sempre preferesc tirar mà de l'art. Del cinema, per exemple. I Billy Wilder, de manera particular, pot provocar els mateixos beneficis emocionals que la millor de les píndoles.

Com brillantment apuntà Joan Garí al seu sucós Un Cristall habitat de fa uns anys: Fernando Trueba va anar més lluny, el dia que va rebre l'Oscar: "I don't belive in God, but I belive in Billy Wilder". Però jo no sé si Wilder és Déu o tan sols qui el fa riure.

I amén.

[@more@]

2s comentaris

Coser i cantar

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú

tan descongelat, tanta longitud,

tan ple de finals, tan privat de tu.

 

Es meu desert, sempre es meu desert,

són cactus, són espines.

[@more@]

3s comentaris

Encara que siga mentida

-Digues que m'estimes encara que sigui mentida.

Li va demanar Johnny Guitar a Joan Crawford. I ella li va contestar que l'estimava encara que fos mentida. Però, mentre mentia, li deia la veritat. La mentida, és a dir, la literatura, és una droga. I, si ens falta, anem una mica penjats.

Montserrat Roig,  "Digues que m'estimes encara que sigui mentida".

[@more@]

8s comentaris